dimarts, 31 d’octubre del 2017

31 d'octubre: Lutero le jode el negocio al Papa




     En un dia com hui, dia de les Ciutats i de l’estalvi, l’any 1517, el religiós Martín Lutero va agarrar trastos i es va plantar a l’església del palau de Witenberg per a penjar en la porta l’escrit en què havia redactat les seues mítiques noranta-cinc tesis. Aquesta redacció de noranta-cinc punts va ser l’inici del qüestionament de l’Església promoguda pel Papa d’aleshores, el Papa Lleó X. El màxim pontifici va dir que aquell acte de Lutero era propi d’un borratxo, i que quan se li passara la tabola canviaria d’opinió. Però no, tot el contrari: aquell dia, l’enrabiat Lutero va iniciar amb la seua rebel·lia la Reforma protestant, també coneguda com el moviment luteranista, una corrent de pensament que qüestionaria des d’aleshores l’absolutisme de l’Església i els seus abusos, com, per exemple, la venda d’indulgències (una mena d’adquisicions que l’Església permetia comprar per tal de perdonar certs pecats... El que ve a ser millor dit una estafa, com Lutero creia, que t’assegurava no patir al purgatori i estalviar-se’l).

     “Amb l’Església hem topat”, pensaran alguns. Doncs no: Lutero va tenir èxit gràcies a la imprempta, que va escampar les seues tesis per tota Alemanya en qüestió de setmanes; amb sols un parell de mesos, tot el món civilitzat coneixia les reflexions de Lutero. Podia emetre judicis amb total autoritat: era Doctor en la Bíblia, tot un expert en les Escriptures; el seu afany per conéixer-les el va portar a estudiar les llengües grecorromanes i l'hebreu per a basar les seues creences més fidedignament, de primera mà, a partir de la base pròpia de la fe cristiana. Entre les rebel·lies de Lutero constava, per exemple, que el Papa no era la representació de la fe i que no podia parlar en nom de Déu ni dirigir la creença al seu gust, així com també condemnava el celibat; tant és així que un dia qualsevol es va fartar i es va casar amb una monja. ¡Vaja un sacerdot!

     Lutero no era un mindundi: tenia contacte i amistat amb grans personalitats dels seus temps, com vindria a ser Erasme de Rotterdam. Quan va morir, havia deixat un llegat important: havia fet front al Papa –al que va arribar a etiquetar com l’Anticrist–, li va fotre el negoci fent-li perdre quasi la meitat de la clientela, havia mogut idees progressistes entre els humanistes i havia iniciat el luteranisme. No és poc.

     També un 31 d’octubre:
  • Miguel Angel inaugura els frescs de la Capella Sixtina (1512);
  • naix el poeta John Keats (1795)
  • el govern republicà es va retirar de València cap a Barcelona per la força dels franquistes, encara que València va acabar resistint més temps als de Franco (1937);
  • s’aprova el projecte de la Constitució espanyola a les Corts després de la dictadura de Franco (1978);
  • l’Església reconeix finalment que Galileu no era culpable i el redimeix (1992);
  • mor Claude Gustave Lévi-Srauss (2009).

¡Bona nit, taverners!





     En un día como hoy, día de las Ciudades y del ahorro, en 1517, el religioso Martín Lutero cargó trastos y se plantó en la iglesia del palacio de Witenberg para colgar en la puerta el escrito en que había redactado sus míticas noventa y cinco tesis. Esta redacción de noventa y cinco puntos fue el inicio del cuestionamiento de la Iglesia promovida por el Papa de entonces, el Papa León X. El máximo pontifice dijo que aquel acto de Lutero era propio de un borracho, y que cuando se le pasara la juerga cambiaría de opinión. Pero no, todo lo contrario: ese día, el enrabietado Lutero inició con su rebeldía la Reforma protestante, también conocida como el movimiento luteranista, una corriente de pensamiento que cuestionaría desde entonces el absolutismo de la Iglesia y sus abusos, como, por ejemplo, la venta de indulgencias (una especie de adquisiciones que la Iglesia permitía comprar para perdonar ciertos pecados… Lo que viene a ser mejor dicho una estafa, como Lutero creía, que te aseguraba no sufrir en el purgatorio y ahorrártelo).
     "Con la Iglesia hemos topado", pensarán algunos. Pues no: Lutero tuvo éxito gracias a la imprenta, que esparció sus tesis por toda Alemania en cuestión de semanas; con sólo un par de meses, todo el mundo civilizado conocía las reflexiones de Lutero. Entre las rebeldías de Lutero constaba, por ejemplo, que el Papa no era la representación de la fe y que no podía hablar en nombre de Dios ni dirigir la creencia a su gusto, así como también condenaba el celibato; tanto es así que un día cualquiera se hartó y se casó con una monja. ¡Vaya un sacerdote!
     Lutero no era un mindundi: tenía contacto y amistad con grandes personalidades de sus tiempos, como vendría a ser Erasmo de Rotterdam. Cuando murió, había dejado un legado importante: había hecho frente al Papa –al que llegó a etiquetar como el Anticristo–, le jodió el negocio haciéndole perder casi la mitad de la clientela, había movido ideas progresistas entre los humanistas y había iniciado el luteranismo. No es poco.
     También un 31 de octubre:
  • Miguel Ángel inaugura los frescos de la Capilla Sixtina (1512);
  • nace el poeta John Keats (1795)
  • el gobierno republicano se retiró de Valencia hacia Barcelona por la fuerza de los franquistas, aunque Valencia acabó resistiendo más tiempo a los de Franco (1937);
  • se aprueba el proyecto de la Constitución española en las Cortes tras la dictadura de Franco (1978);
  • la Iglesia reconoce finalmente que Galileo no era culpable y le redime (1992);
  • muere Claude Gustave Lévi-Srauss (2009).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada