dimarts, 31 d’octubre del 2017

31 d'octubre: Lutero le jode el negocio al Papa




     En un dia com hui, dia de les Ciutats i de l’estalvi, l’any 1517, el religiós Martín Lutero va agarrar trastos i es va plantar a l’església del palau de Witenberg per a penjar en la porta l’escrit en què havia redactat les seues mítiques noranta-cinc tesis. Aquesta redacció de noranta-cinc punts va ser l’inici del qüestionament de l’Església promoguda pel Papa d’aleshores, el Papa Lleó X. El màxim pontifici va dir que aquell acte de Lutero era propi d’un borratxo, i que quan se li passara la tabola canviaria d’opinió. Però no, tot el contrari: aquell dia, l’enrabiat Lutero va iniciar amb la seua rebel·lia la Reforma protestant, també coneguda com el moviment luteranista, una corrent de pensament que qüestionaria des d’aleshores l’absolutisme de l’Església i els seus abusos, com, per exemple, la venda d’indulgències (una mena d’adquisicions que l’Església permetia comprar per tal de perdonar certs pecats... El que ve a ser millor dit una estafa, com Lutero creia, que t’assegurava no patir al purgatori i estalviar-se’l).

     “Amb l’Església hem topat”, pensaran alguns. Doncs no: Lutero va tenir èxit gràcies a la imprempta, que va escampar les seues tesis per tota Alemanya en qüestió de setmanes; amb sols un parell de mesos, tot el món civilitzat coneixia les reflexions de Lutero. Podia emetre judicis amb total autoritat: era Doctor en la Bíblia, tot un expert en les Escriptures; el seu afany per conéixer-les el va portar a estudiar les llengües grecorromanes i l'hebreu per a basar les seues creences més fidedignament, de primera mà, a partir de la base pròpia de la fe cristiana. Entre les rebel·lies de Lutero constava, per exemple, que el Papa no era la representació de la fe i que no podia parlar en nom de Déu ni dirigir la creença al seu gust, així com també condemnava el celibat; tant és així que un dia qualsevol es va fartar i es va casar amb una monja. ¡Vaja un sacerdot!

     Lutero no era un mindundi: tenia contacte i amistat amb grans personalitats dels seus temps, com vindria a ser Erasme de Rotterdam. Quan va morir, havia deixat un llegat important: havia fet front al Papa –al que va arribar a etiquetar com l’Anticrist–, li va fotre el negoci fent-li perdre quasi la meitat de la clientela, havia mogut idees progressistes entre els humanistes i havia iniciat el luteranisme. No és poc.

     També un 31 d’octubre:
  • Miguel Angel inaugura els frescs de la Capella Sixtina (1512);
  • naix el poeta John Keats (1795)
  • el govern republicà es va retirar de València cap a Barcelona per la força dels franquistes, encara que València va acabar resistint més temps als de Franco (1937);
  • s’aprova el projecte de la Constitució espanyola a les Corts després de la dictadura de Franco (1978);
  • l’Església reconeix finalment que Galileu no era culpable i el redimeix (1992);
  • mor Claude Gustave Lévi-Srauss (2009).

¡Bona nit, taverners!





     En un día como hoy, día de las Ciudades y del ahorro, en 1517, el religioso Martín Lutero cargó trastos y se plantó en la iglesia del palacio de Witenberg para colgar en la puerta el escrito en que había redactado sus míticas noventa y cinco tesis. Esta redacción de noventa y cinco puntos fue el inicio del cuestionamiento de la Iglesia promovida por el Papa de entonces, el Papa León X. El máximo pontifice dijo que aquel acto de Lutero era propio de un borracho, y que cuando se le pasara la juerga cambiaría de opinión. Pero no, todo lo contrario: ese día, el enrabietado Lutero inició con su rebeldía la Reforma protestante, también conocida como el movimiento luteranista, una corriente de pensamiento que cuestionaría desde entonces el absolutismo de la Iglesia y sus abusos, como, por ejemplo, la venta de indulgencias (una especie de adquisiciones que la Iglesia permitía comprar para perdonar ciertos pecados… Lo que viene a ser mejor dicho una estafa, como Lutero creía, que te aseguraba no sufrir en el purgatorio y ahorrártelo).
     "Con la Iglesia hemos topado", pensarán algunos. Pues no: Lutero tuvo éxito gracias a la imprenta, que esparció sus tesis por toda Alemania en cuestión de semanas; con sólo un par de meses, todo el mundo civilizado conocía las reflexiones de Lutero. Entre las rebeldías de Lutero constaba, por ejemplo, que el Papa no era la representación de la fe y que no podía hablar en nombre de Dios ni dirigir la creencia a su gusto, así como también condenaba el celibato; tanto es así que un día cualquiera se hartó y se casó con una monja. ¡Vaya un sacerdote!
     Lutero no era un mindundi: tenía contacto y amistad con grandes personalidades de sus tiempos, como vendría a ser Erasmo de Rotterdam. Cuando murió, había dejado un legado importante: había hecho frente al Papa –al que llegó a etiquetar como el Anticristo–, le jodió el negocio haciéndole perder casi la mitad de la clientela, había movido ideas progresistas entre los humanistas y había iniciado el luteranismo. No es poco.
     También un 31 de octubre:
  • Miguel Ángel inaugura los frescos de la Capilla Sixtina (1512);
  • nace el poeta John Keats (1795)
  • el gobierno republicano se retiró de Valencia hacia Barcelona por la fuerza de los franquistas, aunque Valencia acabó resistiendo más tiempo a los de Franco (1937);
  • se aprueba el proyecto de la Constitución española en las Cortes tras la dictadura de Franco (1978);
  • la Iglesia reconoce finalmente que Galileo no era culpable y le redime (1992);
  • muere Claude Gustave Lévi-Srauss (2009).


"La guerra de los mundos", de H. G. Wells




     ¡Bon migdia, taverners! Sentim molt no haver obert ahir la taverna, però un fort constipat ens va fer fora i vam aprofitar l’excusa per a veure alguna sèrie amb la manteta al llit. En compensació, hui la taverna ha preparat plats extra.

     En un dia com ahir, en què l’any 1813 va acabar la Guerra de la Independència espanyola, un 30 d’octubre del 1938 es va emetre l’adaptació de la famosa novel·la La guerra dels mons de Herbert George Wells per ràdio. La lectura la va fer l’excel·lentíssim Orson Welles, i és que va llegir tant bé i amb tanta intensitat que els oients van creure que realment el nostre planeta estava patint una invasió extraterrestre.

     La novel·la de Wells, publicada l’any 1898, és pionera per començar tot un seguit de produccions artístiques que giren al voltant d’invasions marcianes. El seu autor va escriure també una obra tan distingida com L’home invisible (1987); com a curiositat, direm que tant l’argument de La guerra dels mons com el de L’home invisible van ser fusionats a una de les historietes de la sèrie de còmics La lliga dels homes extraordinaris, d’Alan Moore, on els extraterrestres ataquen la Terra en plena època victoriana com a súbdits de l’home invisible, que serà el rival del ventall d’herois de Moore.

     Entre les altres obres menys conegudes d’Herbet G. Wells –però de millor qualitat literària segons els crítics– es troben La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1986)i L’amor i el senyor Lewisham (1900).

     Deixem l’enllaç de l’entrega d’un meravellós programa de ràdio anomenat Verne y Wells ciencia ficción, en el qual el seu guionista i presentador Alberto García ens introdueix a la novel·la de La guerra dels mons i ens la llegeix com sols ell sap fer, amb dinamisme, perfecció i sublimitat (https://www.ivoox.com/verne-wells-ciencia-ficcion-la-guerra-de-audios-mp3_rf_13838885_1.html).

     ¡Fins esta vesprada!



*          *          *



     ¡Buen mediodía, taverners! Sentimos mucho no haber abierto ayer la taberna, pero un fuerte resfriado nos echó y aprovechamos la excusa para ver alguna serie con la mantita en la cama. En compensación, hoy la taberna ha preparado platos extra.
     En un día como ayer, en el que en 1813 terminó la Guerra de la Independencia española, un 30 de octubre de 1938 se emitió la adaptación de la famosa novela La guerra de los mundos de Herbert George Wells por radio. La lectura la hizo el excelentísimo Orson Welles, y es que leyó tan bien y con tanta intensidad que los oyentes creyeron que realmente nuestro planeta estaba sufriendo una invasión extraterrestre.
     La novela de Wells, publicada en 1898, es pionera para comenzar una serie de producciones artísticas que giran alrededor de invasiones marcianas. Su autor escribió también una obra tan distinguida como El hombre invisible (1987); como curiosidad, diremos que tanto el argumento de La guerra de los mundos como el de El hombre invisible fueron fusionados a una de las historietas de la serie de cómics La liga de los hombres extraordinarios, de Alan Moore, donde los extraterrestres atacan la Tierra en plena época victoriana como súbditos del hombre invisible, que será el rival del abanico de héroes de Moore.
     Entre las otras obras menos conocidas de Herbet G. Wells –pero de mejor calidad literaria según los críticos– se encuentran La máquina del tiempo (1895), La isla del doctor Moreau (1986) y El amor y el señor Lewisham (1900).

     Dejamos el enlace de la entrega de un maravilloso programa de radio llamado Verne y Wells ciencia ficción, en el que su guionista y presentador Alberto García nos introduce en la novela de La guerra de los mundos y nos la lee como sólo él sabe hacer, con dinamismo, perfección y sublimidad (https://www.ivoox.com/verne-wells-ciencia-ficcion-la-guerra-de-audios-mp3_rf_13838885_1.html).

diumenge, 29 d’octubre del 2017

29 d'octubre: "Pesadilla antes de Navidad" antes de Halloween



     Estimats taverners, la pròxima setmana es presenta molt interessant i intensa, i al bloc intentarem fer unes publicacions a l’altura. Tant de bo que ens acompanyeu i gaudiu del nostre menú setmanal. Per ara, hui a la taverna ens hem enterat que en una data com la que estem es podrien rememorar diversos esdeveniments, però com que la majoria no són del nostre gust, perquè estan sobretot relacionats amb política i història militar –per a nosaltres– desagradable, simplement vos desitjarem un bon diumenge recordant aquestes dates més interessants en el Dia Mundial de la psoriasis i de l’ictus:


  • el 1876 naix la Institució Lliure d’Ensenyança;
  • el 1911 mor Joseph Pulitzer, editor dels EE.UU. que dóna el seu nom als premis homònims;
  • el 1929 comença la Gran Depressió amb la caiguda de la borsa del cèlebre Dimarts Negre;
  • el 1945, en un dia com hui, Jean Paul Sartre assenta les bases de l’existencialisme amb la conferència L’existencialisme és un humanisme;
  • l’any 1969 va ser enviat el primer e-mail de la història des de la Universitat de Sanford;
  • el 1971 naix Winona Ryder;
  • un 29 d’octubre del 1989, el PSOE obtén la victòria a les eleccions generals amb Felipe González com a cap de llista. Pel que fa al PP, cal recordar la dimissió del president Manuel Fraga pel poc èxit a les eleccions europees, el que va fer que a les eleccions generals del 29 d’octubre apareguera José María Aznar com a cap de llista;
  • el 1993, s’estrena el 29 d’octubre Pesadilla antes de Navidad de Tim Burton;
  • el 2015 es permet finalment a Xina que les parelles tinguen dos fills en lloc d’un.






*          *          *


        Estimados taverners, la próxima semana se presenta muy interesante e intensa, y al blog intentaremos hacer unas publicaciones a la altura. Ojalá que nos acompañéis y disfrutéis de nuestro menú semanal. Por ahora, hoy en la taberna nos hemos enterado de que en una fecha como en la que estamos se podrían rememorar varios eventos, pero como la mayoría no son de nuestro gusto, porque están sobre todo relacionados con política e historia militar –para nosotros desagradables–, simplemente os desearemos un buen domingo recordando estas fechas más interesantes en el Día Mundial de la psoriasis y del ictus:

  • en 1876 nace la Institución Libre de Enseñanza;
  • en 1911 muere Joseph Pulitzer, editor de los EE.UU. que da su nombre a los premios homónimos;
  • en 1929 comienza la Gran Depresión con la caída de la bolsa del célebre Martes Negro;
  • en 1945, en un día como hoy, Jean Paul Sartre sienta las bases del existencialismo con la conferencia El existencialismo es un humanismo;
  • 1969 fue enviado el primer e-mail de la historia desde la Universidad de Sanford;
  • en 1971 nace Winona Ryder;
  • un 29 de octubre de 1989, el PSOE obtiene la victoria en las elecciones generales con Felipe González como cabeza de lista. En cuanto al PP, hay que recordar la dimisión del presidente Manuel Fraga por el poco éxito en las elecciones europeas, lo que hizo que en las elecciones generales del 29 de octubre apareciera José María Aznar como cabeza de lista;
  • en 1993, se estrena el 29 de octubre Pesadilla antes de Navidad de Tim Burton;
  • en 2015 se permite finalmente a China que las parejas tengan dos hijos en lugar de uno.


dijous, 26 d’octubre del 2017

26 d'octubre: ¡felicitats als futbolistes i als lectors!



     ¡Bon dia, taverners! ¿Algun futbolista per ací? ¿Algun lector? Si és així, ¡esteu de celebració!
       En un dia com hui, un 26 d’octubre del 1863, es crea la Football Association (o FA) a Anglaterra, el primer organisme de futbol de la història. Hui dia encara es manté en peu i forma part de la UEFA i la FIFA. És gràcies a aquesta organització que va començar a regular-se l’esport amb més adeptes i aficionats del món. Les regles que aleshores va marcar aquesta institució continuen essent la base de les actuals; entre elles destaca, per exemple, que quan es marca un gol, l’equip a que se li ha fet haurà de ser el que traurà seguidament; que el baló no pot passar-se amb les mans o que estan prohibides les patades o les travetes.
       I els lectors, ¿què commemorem? L’aparició de l’e-book, anomenat en la nostra llengua com llibre electrònic o digital. Això va ocórrer un 26 d’octubre del 2009, però compte, que els llibres digitals ja existien, i podien llegir-se, per exemple, als ordinadors. Tot i això, hem de celebrar l’aniversari d’eixe aparell que ens estalvia a molts dur tant de pes a la motxilla o suportar vertaderes baluernes al llit o al sofà.
        ¡Felicitats als afortunats!

*          *          *


     ¡Buenos días, taverners! ¿Algún futbolista por aquí? ¿Algún lector? Si es así, ¡estáis de celebración!
      En un día como hoy, un 26 de octubre de 1863, se crea la Football Association (o FA) en Inglaterra, el primer organismo de fútbol de la historia. Hoy en día todavía se mantiene en pie y forma parte de la UEFA y la FIFA. Es gracias a esta organización que empezó a regularse el deporte con más adeptos y forofos del mundo. Las reglas que entonces marcó esta institución continúan siendo la base de las actuales; entre ellas destaca, por ejemplo, que cuando se marca un gol, el equipo al que se le ha hecho deberá ser quien lo sacará seguidamente; que el balón no ha de pasarse con los manos o que están prohibidas las patadas o las zancadillas.
      Y los lectores, ¿que conmemoramos? La aparición del e-book, llamado en nuestra lengua como libro electrónico o digital. Esto ocurrió un 26 de octubre del 2009, pero cuidado, que los libros digitales ya existían, y podían leerse, por ejemplo, en los ordenadores. Aún así, tenemos que celebrar el aniversario de ese aparato que nos ahorra a muchos llevar tanto peso en la mochila o soportar verdaderos mamotretos en la cama o en el sofá.

      ¡Felicidades a los afortunados!