Vocabula nova, abril del 2012 (2)

MASTODÒNTIC, -ÒNTICA (cast. mastodóntico)
1. (Adj.) Extremadament corpulent, de grandària descomunal.
Etim.: del tecnicisme zoològic Mastodonte, nom del gènere al qual pertany el dit mamífer i que és compost del gr. μαστóς ‘mugró’ i ὀδóντ- ‘dent’.

GRALLA

1. (Subst. f.) Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corone i Corvus frugilegus, que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres (cast. grajo, corneja).

3. fig. Veu estrident.
4. fig. Persona que sempre xerra, que molesta amb la seva veu.

SUCCEDANI, -ÀNIA (cast. sucedáneo)

1. (Ad.) Que pot substituir quelcom perquè té propietats anàlogues.

2. (Adj.) Substitut de mala calitat.

GARNEU

1. (adj.) Astut, que obra amb mala intenció (cast. taimado, socaliñero).

2. (Subst. m.) Remordiment o dubte que turmenta (cast. espina, gusanillo).

MAUSOLEU (cast. mausoleu)

1. (Subst. m.) Tomba monumental.
Etim.: pres del llatí mausoleum, mat. sign. (originàriament ‘sepulcre del rei Mausol’).

LLETANIA (cast. letanía)

1. (Subst. f.) Pregària consistent en una sèrie d'invocacions a la Mare de Déu, a Jesucrist o als Sants
2. fig. Enfilall, tirallonga; enumeració llarga de coses semblants.
Etim.: del llatí ecles. letania (< gr. λιτανεία), ‘pregària’.

ESTUC (cast. estuco)

1. (Subst. m.) Pasta feta amb calç fina bullida i pols de marbre blanc, amb cola i altres ingredients, que s'aplica a les parets per imitar el jaspi i permet que hi pintin damunt, quan encara és fresca.

Etim.: del cast. estuco o it. stucco, mat. sign.

ARGOLLA (cast. argolla)

1. (f.) Cercle de metall o d'altra matèria resistent, que serveix per agafar, subjectar o mantenir lligada qualque cosa;.—Especialment:
|| 1. Anella de ferro unida a una cadena, que passaven pel coll dels captius o dels malfactors.
|| 2. Argolla de l'arada: anella de ferro que serveix per mantenir fortament unit l'espigó de l'arada amb la cameta.
|| 3. Cercle de metall o d'altra matèria dura, dins el qual es fica un tovalló per distingir-lo dels altres (Cat.).
|| 4. Cercle ample de llauna per ficar-lo dins el calçat i posar-hi la mà per cosir-lo (Aguiló Dicc.).
|| 5. Anella de 10 a 12 cm. de diàmetre, que serveix com unitat de mida per midar la gruixa dels arbres i determinar quins es poden tallar (Mall.).
Etim.: del cast. argolla, mat. sign., que ve de l'àrab al-ġulla (Corominas DECast, s. v.).

BARROER, -ERA (cast. rudo, zafio)

1. (Adj.) Que obra amb barroeria, grosserament, sense la delicadesa que caldria.

Etim.: incerta. Montoliu (Est. Univ. vii, 110) opinava que barroer venia d'una forma hipotètica *berroarius ‘pastor’ derivada de berr-, ‘marrà’ (cfr. REW 1049); però Leo Spitzer ja observà que tal derivació era impossible, car de berr- hauria resultat *berrarius i no *berroarius. Segons Spitzer, barroer procedeix per Berruier ‘habitant de Berry’ (cfr. REW 1050); però no s'acaba de veure el fonament històric d'aquesta etimologia.

INDULGENT (cast. indulgente)

1. (Adj.) Que perdona o disculpa fàcilment.

Etim.: pres del llatí indulgĕnte, mat. sign.

-----
Bibliografía:

-Diccionari català-valencià-balear: http://dcvb.iecat.net/
-WordReference: http://www.wordreference.com/