divendres, 2 de juny del 2017

Les set meravelles del món antic



Des de l’Antiguitat, molts autors han parlat a les seues obres d’uns llocs imponents i sumptuosos que, en principi, deurien ser de visita obligatòria. Quan parlem de les meravelles del món, es sol dir que n’hi ha set diferents, però, en realitat caldria parlar de catorze, car hui dia s’han establert dues llistes: les set meravelles del món (de l’Antiguitat, o segons els autors clàssics) i les set meravellés del món actuals.
Pel que fa als escriptors que han parlat d’aquest tema, cal esmentar en primer lloc a Heròdot d’Halicarnàs (s. V a.n.e.), qui es suposa eu va redactar una llista amb les meravelles que habitualment es solen reconèixer: la tomba de Mausol (un dinasta de la Cària del s. IV a.n.e.), l’estàtua de Zeus al seu temple d’Olimpia, l’estàtua del Colós de Rodes, el far d’Alexandria, els jardins penjants de Babilònia, el temple d’Àrtemis a Èfes i, finalment, la gran piràmide de Gizeh. No obstant això, tot i que alguns autors diuen haver confeccionat les seues llistes de les meravelles del món a partir de la d’Heròdot, se’ns fa difícil pensar que l’historiador d’Halicarnàs redactara una llista amb els monuments i llocs susdits, entre altres coses perquè als temps d’Heròdot el príncep cari Mausol encara no havia pujat al tron, i, a més a més, ni existia el Colós de Rodes ni molt menys la ciutat d’Alexandria –car va ser Alexandre Magne qui la va fundar més tard, l’any 331 a.n.e.

Un text molt interessant que tracta les set meravelles es De septem mundi miraculis, atribuït tradicionalment –i errònia–Filó de Bizanci (s. III a.n.e.). Aquest autor parlava a la seua obra, entre altres coses, de construcció i matemàtiques, encara que sovint se’l coneix millor com un gran autor per les seues obres de mecànica. Deixant açò de banda i tornant al text, cal dir que únicament esmenta els llocs on es pensa que estaven erigides les set meravelles del món, tot sense explicitar quines eren. Ens interessa particularment, però, el punt de vista que l’autor manifesta pel fet de no importar-li haver vist o no les set meravelles: segons ell, es preferible el coneixement –com a estudi de la cultura, en general– abans que la constatació visual –la visita personal– de qualsevol cosa, fet o lloc, com les meravelles de les que refereix, per exemple; diu que viatjar per a veure les set meravelles és innecessari, i que és fins i tot inservible: estudiar les set meravelles des de casa mitjançant la lectura és preferible perquè ens estalvia caminar i peregrinar a països llunyans. L’estudi, segons l’autor anònim del text, ensenya i mostra des de casa, “prestant nous ulls a l’ànima”; en canvi, visitar llocs –llocs en general– és inútil perquè després, amb el temps, el record s’esvaeix i inclús s’oblida, però l’estudi grava fiablement els coneixements a la ment, a l’esperit.


Un altre autor destacat que va parlar de les set meravelles, l’últim que citarem, fou Antípater de Sidó (s. II a.n.e.), autor, per exemple, d’epigrames i d’epitafis (escrits per als difunts); entre els últims, va dedicar un a Safo de Lesbos. Antípater va incloure a la seua llista de meravelles la muralla de Babilònia, els jardins penjants, l’estàtua de Zeus, el Colós de Rodes, les Piràmides d’Egipte (en plural, no sols la de Gizeh), la tomba de Mausol i el temple d’Àrtemis.





- - - - - - - - - - - - -
 
Desde la Antigüedad, muchos autores han hablado en sus obras de unos sitios imponentes y suntuosos que, en principio, deberían ser de visita obligatoria. Cuando hablamos de las maravillas del mundo, se suele decir que hay siete diferentes, pero en realidad habría que hablar de catorce, pues hoy día se han establecido dos listas: las siete maravillas del mundo (de la Antigüedad, o según en los autores clásicos) y las siete maravillas del mundo actuales.
En cuanto a los escritores que han hablado de este tema, es preciso mencionar en primer lugar a Heródoto de Halicarnaso (s. V a.n.e.), quien es supone que redactó una lista con las maravillas que habitualmente se suelen reconocer: la tumba de Mausolo (un dinasta de la Caria del s. IV a.n.e.), la estatua de Zeus en su templo de Olimpia, la estatua del Coloso de Rodas, el faro de Alejandría, los jardines colgantes de Babilonia, el templo de Artemisa en Éfeso y, finalmente, la gran pirámide de Giza. No obstante, aunque algunos autores dicen haber confeccionado sus listas de las maravillas del mundo a partir de la de Heródoto, se nos hace difícil pensar que el historiador de Halicarnaso redactara una lista con los monumentos y lugares susodichos, entre otras cosas porque en los tiempos de Heródoto el príncipe cario Mausolo aún no había subido al trono, y, además, ni existía el Coloso de Rodas ni mucho menos la ciudad de Alejandría –pues fue Alejandro Magno quien la fundó más tarde, en el año 331 a.n.e.
Un texto muy interesante que trata las siete maravillas es De septem mundi miraculis, atribuido tradicionalmente –y erróneamente– a Filón de Bizancio (s. III a.n.e.). Éste autor hablaba en su obra, entre otras cosas, de construcción y de matemáticas, aunque a menudo se le conoce mejor como un gran autor de obras de mecánica. Dejando esto de lado y volviendo al texto, hay que decir que únicamente menciona los sitios donde se piensa que estaban erigidas las siete maravillas del mundo, todo sin explicitar cuáles eran. Nos interesa particularmente, sin embargo, el punto de vista que el autor manifiesta por el hecho de no importarle haber visto o no las siete maravillas: según él, es preferible el conocimiento –como estudio de la cultura, en general– antes que la constatación visual –la visita personal– de cualquier cosa, hecho o lugar, como los maravillas de las que refiere, por ejemplo; dice que viajar para ver las siete maravillas es innecesario, y que es incluso inservible: estudiar las siete maravillas desde casa mediante la lectura es preferible porque nos ahorra caminar y peregrinar a países lejanos. El estudio, según el autor anónimo del texto, enseña y muestra desde casa, "prestando nuevos ojos al alma"; en cambio, visitar sitios –lugares en general– es inútil porque luego, con el tiempo, el recuerdo se desvanece e incluso se olvida, pero el estudio graba fiablemente los conocimientos en la mente, en el espíritu.

Otro autor destacado que habló de las siete maravillas, el último que citaremos, fue Antípatro de Sidón (s. II a.n.e.), autor, por ejemplo, de epigramas y de epitafios (escritos para los difuntos); entre los últimos, dedicó uno a Safo de Lesbos. Antípatro incluyó en su lista de maravillas la muralla de Babilonia, los jardines colgantes, la estatua de Zeus, el Coloso de Rodas, las pirámides de Egipto (en plural, no sólo la de Giza), la tumba de Mausolo y el templo de Artemisa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada