Així com sols seient jo al teu costat
Em plene d’alegria i em fa gust,
És quan em parles amb un bell somriure
Quan el món em sembla que és bo i just.
A més a més, aleshores sóc:
Sóc a la fi a dintre del teu cor;
Ara sols em quedaria besar-te,
Acaronar la teua pell com l’or;
Llavors m’esforçaria en delectar-te
I res més que la mort faria por.
M'encanta!
ResponEliminaAmb aquesta poesia demostres que no és necessari escriure un poema complex per expressar els sentiments d'algú. T'ha quedat tan bé que un poema dens i massa llarg, que vulguera expressar el mateix, quedaría cutre al seu costat.
A veure quin dia em dediques alguna!! Una besaeta, paveeet XD
És veritat que tant forma com contingut són coses que, en realitat, viuen en dimensions diferents i independents. Moltes vegades sent per ahí que hem d'escriure intentant buscar-les totes dos, però a mi em pareix que hi ha vegades que sols amb una tens prou. La meua opinió és que ha d'haver de tot; de fet, alguna vegada m'he plantejat fer alguna poesia "sense contingut ni forma"... però ha estat impossible...
ResponEliminaBé, podríem parlar d'açò línies i línies... Si tenim l'oportunitat, anirem parlant-ho més. Si vols, dóna'm corda i ja anirem filant en conjunt.
Quant a la dedicatòria... Em sembla que hauré de fer algun poema sols de dedicatòries, a vore si vos tinc contents a tots ja d'una [risa "punxa"]. Ho tindré en compte.
Un bes molt fort,
el teu pavet (espere, no tan pavet...) ;)