dilluns, 30 de novembre del 2020

Ressenya de les "Rondalles" (vol. 3r) d'Enric Valor


– Col·laboració amb Tàndem Edicions

¡Hola a tots! Hoy como podéis ver, saludo en valenciano porque estrenamos sección de reseñas en valenciano, así que los castellanohablantes a los que os interese leer la traducción, la dejaré más abajo en comentarios. ¡Comencem la ressenya en valencià!

Ara sí: hui us porte la ressenya de les rondalles d’Enric Valor, concretament del volum 3r publicat per Tàndem Edicions, que es qui me l’ha enviat. Aprofite, així doncs, per a agrair en primer lloc la confiança de l’editorial; en segon lloc, per a animar-vos a llegir els clàssics en valencià, per tal que mentre gaudim d’ells, assaborim també al mateix temps la nostra llengua, la millorem, n’aprenem més i, ja que estem, ajudem un poc les editorials que s’esforcen per mantindre vives les nostres paraules; finalment, per a avisar-vos que la pròxima ressenya en valencià serà la de... ¡“La crida de Cthulu” i “L’horror de Dunwich”, de H.P. Lovecraft! ¡Hala, anem a les rondalles!

.

SINOPSI: En aquest 3r volum de les rondalles trobem les següents: “Abella”, que recrea el mitema de la Bella i la Bèstia; “El patge saguntí”, la història d’una jove òrfena que ha de fer-se passar per patge –en masculí– al palau d’un duc i que, ajudada per Sant Vicent, supera les proves de la duquessa; “La mestra i el manyà” (segons la contraportada del llibre, la preferida de l’autor), on es realça la importància de fer bondat tant quan et veuen com quan no; “Els guants de la felicitat”, on trobem l’amor a primera vista, i “L’amor de les tres taronges”, on trobem una jove maleïda per una bruixa.

.

OPINIÓ: Evidentment, llegir Enric Valor sol ser encertar en la lectura (encara que he de dir que hi ha alguna novel·la seua que no m’agrada gens...); així, per als amants dels contes, la fantasia i la llengua valenciana, llegir les rondalles d’aquest autor sempre és una meravella, un plaer immens. Cap altre autor en valencià m’agrada tant com Valor en aquestes narracions curtes, ja que amb ell aprenc una munió de lèxic, revisite expressions i paraules bandejades de la llengua normativa per les institucions (i, que si no fora per autors com aquest, acabarien perdent-se) i em retrobe amb el folklore de la meua terreta. Aquest volum de rondalles, a més, té per protagonistes tot dones, i això també m’ha encisat, car és com un homenatge al pes del personatge femení en l’imaginari comú. Són rondalles molt entretingudes i més profundes del que sembla a primera vista; com m’ocorre amb C.S. Lewis, aquest tipus de literatura em recorda que el gènere literari infantil i juvenil és tan important o més per a un poble que les seues novel·les.

.

CONCLUSIÓ: Extremadament recomanables. L’edició és molt bona i ben bonica; el llenguatge, enlluernador. Personalment he llegit aquestes rondalles abans de dormir i he caigut al món dels somnis amb eixe regust de dolçor que feia temps que no sentia, eixe sabor mel·liflu que et retorna a la infància i et proporciona benestar i felicitat literària.

.

.

Traducción al castellano:

.

Hoy os traigo la reseña de “les rondalles” de Enric Valor, concretamente del volumen 3º publicado por Tàndem Edicions, que es quien me lo envió. Aprovecho, pues, para agradecer en primer lugar la confianza de la editorial; en segundo lugar, para animaros a leer los clásicos en valenciano, para que mientras disfrutamos de ellos, saboreemos también al mismo tiempo nuestra lengua [la lengua valenciana], la mejoremos, aprendamos más de ella y, ya que estamos, ayudemos un poco las editoriales que se esfuerzan por mantener vivas nuestras palabras; finalmente, para advertiros de que la próxima reseña en valenciano será la de ... ¡"La llamada de Cthulhu" y "El horror de Dunwich", de H.P. Lovecraft! ¡Hala, vamos a los cuentos!

.

SINOPSIS: En este 3º volumen de los cuentos populares valencianos (la palabra “rondalles” no tiene traducción al castellano) encontramos los siguientes: "Abeja", que recrea el mitema de la Bella y la Bestia; "El paje saguntino", la historia de una joven huérfana que tiene que hacerse pasar por paje –en masculino– en el palacio de un duque y que, ayudada por San Vicente, supera las pruebas de la duquesa; "La maestra y el cerrajero" (según la contraportada del libro, la preferida del autor), donde se realza la importancia de hacer bondad tanto cuando te ven como cuando no; "Los guantes de la felicidad", donde encontramos el amor a primera vista, y "El amor de las tres naranjas", donde encontramos una joven maldecida por una bruja.

.

OPINIÓN: Evidentemente, leer a Enric Valor suele ser acertar en la lectura (aunque tengo que decir que hay alguna novela suya que no me gusta nada ...); así, para los amantes de los cuentos, la fantasía y la lengua valenciana, leer los cuentos de este autor siempre es una maravilla, un placer inmenso. Ningún otro autor en valenciano me gusta tanto como Valor en estas narraciones cortas, ya que con él aprendo una multitud de léxico, revisito expresiones y palabras desterradas de la lengua normativa por las instituciones (y, que si no fuera por autores como éste, acabarían perdiéndose) y me reencuentro con el folklore de mi “terreta” (i.e., mi “tierrita”, expresión en valenciano de sentimiento intraducible ☺). Este volumen de cuentos, además, tiene por protagonistas todo mujeres, y eso también me ha encantado, pues es como un homenaje al peso del personaje femenino en el imaginario común. Son cuentos muy entretenidos y más profundos de lo que parece a primera vista; como me ocurre con C.S. Lewis, este tipo de literatura me recuerda que el género literario infantil y juvenil es tan importante o más para un pueblo que sus novelas.

.

CONCLUSIÓN: Extremadamente recomendables. La edición es muy buena y bien bonita; el lenguaje, deslumbrante. Personalmente he leído estos cuentos antes de dormir y he caído en el mundo de los sueños con ese regusto de dulzura que hacía tiempo que no sentía, ese sabor melifluo que te devuelve a la infancia y da bienestar y felicidad literaria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada